La proximitat de la Pobla a Tarragona va fer que aquest territori fos ocupat ja durant els primers segles de la nostra era. Així ho demostra el tresor de monedes de bronze, constituït per unes dues-centes peces, de l'època de l'emperador Claudi I.

Durant els primers anys de la Reconquesta cristiana, la Pobla era anomenada la Guàrdia de Mafumet. Originàriament, formà part del terme del Codony i va pertànyer a la família Montoliu.

A l'Edat Mitjana, l'església de la Pobla fou vicaria sufragània de la parròquia del Codony i per aquest motiu havia de contribuir a les obres de l'església, la rectoria i el fossar del Codony.

L'origen de les quadres de Requesens, la Camareria i el Vilar del Baró, se situa al segle XII. La Camareria va formar part de les possessions del Cambrer de la Seu de Tarragona.

La Pobla de Mafumet celebra festa el dia 2 de febrer, en honor a la Mare de Déu del Lledó. Els anys que acaben en zero, aquesta festa se celebra amb gran solemnitat. La Festa Major té lloc el 24 de juny, per Sant Joan.

L'edifici més important és l'església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista, amb un notable campanar.

Des de l'any 1801, en què fou enderrocada l'antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l'església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la població. Es tracta d' una talla sedent de 55 centímetres d'alçada, d'escassos plecs en el vestit, amb mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara, i testa coronada.

- Gran Geografia Comarcal de Catalunya.